Articles filtrats per data: Desembre 2020
EL SISTEMA SOLAR
By: Aitor
EL SISTEMA SOLAR
El sistema solar és el conjunt de objectes gravitacionals que giren en òrbita al voltant d’una estrella anomenada Sol.
Al sistema solar hi ha 8 planetes, seguint l’ordre de més a prop del Sol al més allunyat: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Els 4 primers planetes son rocosos, considerablement més xicotets i estan composats principalment per roca i metall, en canvi els 4 planetes més allunyats del Sol son gegants gasosos, i estan composats per gel i gasos.
El Sol és l’únic cos del sistema solar que emet llum pròpia degut a la fusió termonuclear de l'hidrògen que va transformant-se en heli al seu nucli.
1- Descobriments i exploració
Fa molts anys, les antigues civilitzacions pensaven que la terra era el centre del univers (teoria geocéntrica). Però al llarg de la història molta gent va demostrar que això no era cert. Al segle III a.C un grec anomenat Aristarco va proposar la teoria heliocéntrica, més avant el matemàtic hindú Aryabhata va fer el mateix, encara que la verdadera revolució es va produir quan el polac Nicolàs Copérnico ho demostrà. La seua obra va conseguir una ampla difusió encara que circulava de mà en mà, en privat. L’obra de Copérnico deia que la Terra feia dos moviments: de rotació (girant sobre el seu eix cada vint-i-quatre hores) i de translació (girant sobre el Sol cada any) amb la particularitat de que aquest òrbita que va definir era circular i no elíptica com es va demostrar després.
El treball de Copérnico va inspirar a científics com Galileu Galilei, qui va inventar el telescopi descobrint que al voltant de Júpiter hi ha satèl·lits naturals (com la nostra Lluna). Eixe descobriment va afectar al geocentrisme doncs aqueixa teoria deia que tot orbitava a la terra i aquells cossos estaven orbitant Júpiter. Açò va generar un greu conflicte amb l’esglesia. Finalment la teoria heliocéntrica tindria suport experimental décades després amb el descubriment de l'aberració de la llum per el astronom anglés James Bradley en 1725 i la mesura del paralatge estelar efectuada pel matemàtic alemà Friedrich Bessel en 1838.
En 1655 el científic neerlandés CHristiaan Huygens va descubrir el satèl·lit Tità i la verdadera natura dels anells de Saturn establint per pimera vegada les dimensions reals de l'aleshores conegut sistema solar (6 llunes i 6 planetes). El científic britànic Edmund Halley va dedicar la seua vida principalment a l’anàlisi de les òrbites dels cometes.
A mitjans del segle XX, el 12 d’abril de 1961, el cosmonuta Yuri Gagarin es va convertir en la primera persona en arribar a l’espai. També el 16 de juliol de 1969, la misió dels EEUU Apolo 11, a càrrec de Neil Amstrong, va arribar a la Lluna amb éxit.
2- Característiques generals
Segons les característiques, els cossos que formen part del sistema solar són aquests:
- El Sol, que és una estrel·la que conté més del 99,86% de la masa del sistema solar. Mesura 1.400 milions de km de diàmetre, es composa d'un 75% d'hidrógen, un 20% d'heli , i un 5% de altres elements com oxígen, carbó i ferro.
- Els planetes, estàn dividits en planetes interiors i exteriors. Tots els planetes exteriors tenen anells al seu voltant.
- Els planetes nans, són com els planetes però amb la diferéncia de que tenen tan poca massa que no han aconseguit deixar la seua òrbita neta d’altres cossos. Aquests són (de moment): Plutó, Ceres, Makemake, Eris i Haumea.
- Els satèl·lits, són cossos menuts que orbiten un planeta com la Lluna en la Terra, Ganímedes en Júpiter o Tità en Saturn. A Saturn, per exemple, ja se li han descobert 82 satèl·lits.
- Els cossos menors es divideixen en:
- Els asteroides, es concentren en una zona que hi ha entre Mart i Júpiter. La seua grandaria varia entre els 50 metres fins als 1000 km de diàmetre.
- Els objectes transneptunians, són objectes gelats d’òrbites estables que se situen a l’exterior del sistema solar, com per exemple el cinturó de Kuiper o el núvol d'Oort.
- Els cometes, són objectes gelats xicotets formats per gel, pols i pedra. Tenen el seu oritge al cinturó de Kuiper i el núvol d'Oort.
- Els meteoroides, són objectes que no superen els 50 metres de diàmetre. Solen ser fragments de cometes, asteroides, i altres objectes més grans.
3- Formació i evolució
El sistema solar es va formar fa 4568 milions d’anys pel colapse gravitatori d’una part d’un núvol mol·lecular gegant. Aquest núvol principalment estava format per hidrògen, heli i xicotetes quantitats d’elements de generacions anteriors. Al centre, on es va acumular tota la masa, al llarg del temps, es va tornar més calent que el disc circundant fins que va arribar a un punt en el que va començar a aplanar-se en un disc protoplanetari amb una densa i calenta protoestrel·la en el centre. I els plantes es van formar per acreció a partir d’aquest disc en el que el gas i la pols es mesclava formant protoplanetes cada vegada més grans.
Els planetes rocosos es van formar a l’interior del sistema solar ja que part d’ells estan formats per metalls i silicats, que eren materials que podien existir de forma sólida prop del Sol. En canvi els planetes gegants es van formar més lluny perque on se situen aquests planetes fa moltíssima fred i els componets d’aquets poden ser sòlids. Els residus restants no van poder arribar a ser planetes, i ara els coneixem com el cinturó d’asteroides, el cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort.
50 milions d’anys després la densitat de l’hidrógen i la presió de la protoestrel·la es van fer molt grans començant la fusió termonuclear. La temperatura, la velocitat de reacció, la presió i la densitat van augmentar fins arribar a l’equilibri hidróstatic: la presió tèrmica va igualar a la força de la gravetat. A partir d’ací la protoestrel·la es va acabar de formar, i ara es el que actualment coneixem com a Sol. Cada vegada el Sol ha anat sent més brillant, ara és un 70% més brillant que quan es va formar.
El sistema solar serà menys o més com el coneixem ara fins que l’hidrògen del nucli del Sol s’haja convertit en heli. El Sol es convertira en una gegant roja. I el nucli estarà prou calent per fusionar l’heli. El Sol no tindrà la suficient massa per a començar a fusionar els elements pesats i per tant el Sol tindra menys reaccions nuclears al centre. Açò provocara que el Sol es convertisca en una nebul·losa planetaria, deixant enrrere una nana blanca amb la meitat de massa original del Sol.
Falles 2021
Celebrem les falles amb un homenatge a totes i tots els que fan possible aquesta festa: els artistes i les artistes falleres, les floristeries, les pirotècniques, els i les músics... i tants altres. Gràcies a totes i a tots.
Acabem el dia amb una gran mascletà ecològica. Ací podeu veure el vídeo.
Conviure, comprendre, compartir
El nostre company Vicent Gràcia participa en el Seminari d'Infraestructures Educatives Innovadores com a representant dels Moviments de Renovació Pedagògica.
El tema de la taula rodona en la que ha participat era la contrucció dels espais escolars. La seua intervenció ha girat entorn a tres eixos: la participació de la comunitat educativa en els projectes de construcció o reforma escolar, l'arrelament a l'entorn, amb espais verds, construccions bioclimàtiques i ecològiques que siguen exemple per a la comunitat, i la millora pedagògica, amb la que s'ha de veure quines finalitats ha de complir la infrastructura educativa en base a quin model de persona, de ciutadà es vol construir.
Projecte CALAIX
El centre es escollit com un dels 15 participants en la convocatòria del projecte CALAIX. Aquest és un projecte dissenyat per Arquilecturas, basat en la integració de material no estructurat amb metodologies d’experimentació lliure a l’aula d’infantil i primària a partir de peces de diferents formes encaixables creades amb materials de reciclatge com el cartró. Aquestes peces s’organitzen en una caixa que quedarà com a material propi del centre.
Amb aquesta participació el centre es converteix en col·laborador de la xarxa PLANEA Art i Escola. PLANEA és una xarxa de centres educatius, agents i institucions culturals que es comprometen a utilitzar les pràctiques artístiques a l’escola pública de manera transversal.
8 de març a Desemparats
En l'escola Verge dels Desemparats commemorem el dia 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora: per tu, per nosaltres, per totes!
Treballem diferents dones rellevants en els seus camps, amb les que fem una exposició a l'entrada de l'escola. També podeu veure-les a través d'aquesta presentació interactiva.
I realitzem una coreografia grupal amb tot l'alumnat amb la cançó "Som espremedors" del grup La Fúmiga, als quals estem molt agraïts per compartir la seua múisca. Ací podeu veure un xicotet vídeo de la coreografia.
Preparem el 8 de març
Preparem el Dia de la Dona del proper dilluns 8 de març. En les classes estem treballat diferents dones rellevants i a més, el dilluns farem una coreografia grupal a les 9:00h. Ací teniu un vídeo de presentació.
Lliurament del llibre de les llegendes
Aquest matí s'ha fet l'acte de lliurament del llibre "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet" a l'Ajuntament d'Oliva.
En aquest acte han estat la Regidora d'Educació, MªJosep Llorens, el Regidor de Cultura, Julio Llorca, la presidenta de l'AMPA del CEIP Verge dels Desemparats, Susi Moya i els mestres del claustre i coordinadors del projecte, Lola Sanchis i Vicent Gràcia.
Finestres
By: Pablo
Obertes sempre están
les finestres de la classe
plogue, trone o neve
les mantes de casa ens
porten per estar ben calentets,
ens tapem els peuets
I ueletes pareixem
Atletisme
By: Rubén
És un esport que abarca nombroses disciplines agrupades en carreres, salts, llançaments i proves combinades
Disciplines de l'atletisme profesional
-Carreres de diferents metres de durada
-Maratons que es mesuren segons els kilometres del trajecte
-Marxa
-Salts en altura, longitud i salt triple
-Llançaments de pes, martell, disc i jabalina
-Decatló, pentatló i proves que combinen a distintes activitats
-Carreres de velocitat: Són molt conegudes i consisteix en un recorregut que varia de 100 a 400 metres en el menor temps posible
-Carreres de fons: Les carreres de fons són proves que consisteixen en un recorregut d’espai superior als 3.000 metres
-Carreres de mitja distància: Aquest nom es deu a que estan entre les de velocitat i les de fons i el seu recorregut és entre 800 metres i 3.000 metres
-Carreres en ruta: Consisteix de una distància determinada fora de la pista o de l'estadi de atletisme
-Carreres camp a través: Consisteix en el recorregut d'una distància dins de un circuit natural sense trets urbans. Poden ser individuals o per equips
-Salts de tanca: Consisteix en el salt de tanques dins d'una distància determinada
-Carrera cap enrere: És la pràctica de correr en sentit contrari al que correm o caminem normalment
-Salt en pèrtiga: Consisteix en passar per dalt de una barra horizontal mitjançant l’ús d’una pèrtiga i l’impuls conseguit després de recorrer una distància de 30 metres
-Salt de longitud: Consisteix a aconseguir marcar la màxima distància després de un salt sobre un espai horizontal
-Llançament de pes: Consisteix en el llançament d’una bola per part d’un competidor amb el fi d’aconseguir una distància màxima
-Llançament de disc: Consisteix en el llançament d’un objecte amb forma circular i de pes pronunciat cap a una distàcia màxima
-Llançament de jabalina: Es basa en el llançament d’una jabalina feta amb el material autoritzat el més lluny possible
LA DONA I LA PILOTA VALENCIANA
By: Laia
L’EVOLUCIÓ DE LA DONA EN LA PILOTA VALENCIANA
La pilota valenciana, un esport que històricament s'ha considerat exclusiu d'homes, als anys 70 es plantejava que les dones anaren als trinquets d’espectadores. Hui en dia, quasi 50 anys després, la tendència ha canviat i ja són moltes les dones que practiquen el nostre esport autòcton.
L'esport valencià per excel·lència des de la Corona d'Aragó va trobar al seu primer grup de competidores en 2007, van començar amb 6 equips i una única categoria i hui són 450 dones federades, de les quals 35 participen en el programa de tecnificació i en poc més de 10 anys una dada evidencia l'impacte, per al campionat autonòmic de raspall (una de les modalitats més populars en tot el territori valencià) el nombre de parelles femenines iguala quasi al dels homes.
El nombre de partides i competicions ha expandit el calendari. La seua presència en trinquets i carrers ha passat de les “exhibicions” a les retransmissions en directe a través de la radiotelevisió pública valenciana. Les cròniques fixen per primera vegada als seus referents: Ana Belén de Borbotó, Victòria de València, Mar de Bicorp, Ana de Beniparrell, totes elles, a més, campiones d'Europa en la categoria One Wall.
Ana Belén de Borbotó, una de les pioneres, va competir fins a la seua adolescència contra xics. “Com totes, va començar amb el raspall, que és la modalitat més accessible i popular, però sempre contra xics. Us podeu imaginar què va suposar començar a competir entre xiques en 2007”. Des de llavors, ha guanyat títols a tots els nivells. Ho ha fet, sovint, en equips en els quals ella quasi doblega l'edat de les seues companyes.
LA PILOTA VALENCIANA FEMENINA ALS JOCS ESPORTIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA (JECV)
Als JECV de pilota valenciana, participen jugadors des de la categoría benjamí fins a juvenils, es juguen diverses modalitats conegudes al llarg del territori valencià (frare, one wall, raspall, llargues, galotxetes, galotxa, frontó i escala i corda), les competicions comencen en la fase comarcal, clasificant-se els millors equips per a la fase provincial i finalitzant en la fase autonómica d’on eixen els campions autonòmics de cada modalitat. El one wall i el frontó són les modalitats on participen més jugadors, a la nostra comarca, La Safor, la modalitat reina és el raspall.
Les xiques podem competir als JECV de manera individual i per equips. Els campionats individuals són femenins i és on tenim la possibilitat de competir sols entre xiques, en les modalitats de frontó, onewall i raspall. Els campionats per equips són mixtes i competim junt als xics, en aquestos campionats és on es practiquen més modalitats, encara que cada comarca sol jugar a les modalitats de la seua terra.
PROGRAMA DE TECNIFICACIÓ FEMENINA
Des de fa 5 anys, a partir de la categoría cadet i fins als 23 anys, les xiques que destaquen als JECV poden participar al programa de tecnificació femenina on es juga la modalitat de raspall, actualmente en aquest programa participen 35 xiques que entrenen als trinquets de la Universitat Politècnica de València i de la Llosa de Ranes a les ordres dels entrenadors Josep Llopis Cerdà (RICARDET) i José Francisco García Boscà (EL MORO).
Aquest programa té competicions pròpies, es juga la lliga de tecnificació de raspall femení per equips, i les dos lligues de tecnificació de raspall individual femení: la sub-18 i la sub-23.
D’aquest programa de tecnificació se seleccionen algunes de les jugadores que formaran part de la selecció internacional.
L’ÈLIT DEL RASPALL FEMENÍ
Actualment a l’autonòmic per equips de raspall femení participen unes 200 dones a les diferents categories (1ª, 2ª, 3ª, 4ªA i 4ªB), però sols 8 equips, 24 dones, juguen en 1ª categoría, és a dir la máxima categoría, l’èlit del raspall femení, en la que destaquen Victòria de València, Mar de Bicorb, Ana de Beniparrel, Amparo de Borbotó
Les esportistes d’èlit juguen tres competicions oficials, el campionat autonòmic de raspall per parelles, la lliga BANKIA d’èlit de raspall femení (en trios), i el Campionat Autonómic Individual de Raspall Bankia d’Elit Femení – Trofeu President de la Generalitat, aquest últim el més important per a qualsevol jugadora.
La competició individual és la més dura i s´ha d’estar a un gran nivel esportiu per a poder jugar, per a tota jugadora és un sonmi proclamar-se campiona de la lliga individual i alçar el FRIS GREC, trofeu que era exclusiu dels homes fins al 2018, quan Ana Puertes de Beniparrell es proclamà campiona individual i va rebre el primer FRIS GREC, ara bé eixe FRIS GREC és el xicotet per a poder aconseguir el FRIS GREC GRAN s’han de guanyar 5 individuals o bé 3 individuals consecutius, cosa que té Victòria Diez a tir, després de guanyar el seu primer FRIS en 2019 i el segon en 2020 i que en cas de que es tornara a proclamar campiona aquesta temporada aconseguiria el primer FRIS GREC GRAN femení.
REFLEXIÓ FINAL
La pilota valenciana el dona la possibilitat de fer bones amistats, és diferent a qualsevol esport, ja que la que hui és la teua rival, demà pot ser la teua companya d’equip, es a dir que a la pilota totes som companyes fins i tot totes compartim vestuari abans de les partides i ens enfaixem les mans juntes, som una gran família.
És un llarg camí el que han recorregut les dones en poc de temps, però encara queda molta feina per fer fins a arribar a la igualtat amb els homes, com va dir Victòria Diez a l’’ultima entrevista “necessitem que els campionats femenins es consideren professionals per optar a ser esportistes d’èlit a la universitat. Els xics sí tenen accés a eixa categoría quan guanyen l’individual”
Com a curiositat, haureu pogut vore que les jugadores de pilota al igual que els homes són conegudes pel seu nom i el nom del seu poble, Victòria de València, Mar de Bicorb…