By: Iker
Que es el canvi climàtic
El canvi climàtic és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.
No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal..
Pel canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: la meteorologia, la física, la química, l'astronomia, la geologia i la biologia,tenen moltes coses a dir.
Causes:
Efecte hivernacle
A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.
El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
L’energia
L’energia ha format part important de la evolució de la espècie humana: Des de el descobriment del foc fa milers d’anys, passant per la revolució industrial amb la màquina de vapor, fins l’actual situació climàtica deguda, en bona part, a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats en la producció de l’energia que consumim.
Actualment trobem l’energia omnipresent en el nostre dia a dia i se’ns torna difícil imaginar un món sense aquesta facilitat per obtenir-la. Només cal engegar el cotxe, encendre el llum o els fogons per tenir energia per fer les tasques diàries.
Aquesta energia majoritàriament s’obté de la crema de combustibles fòssils que alliberen a l’atmosfera grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. Actualment, les emissions de GEH provinents de la generació d’energia representen més de un 60% del total, si considerem tots els sectors on té afectació: producció d’electricitat, climatització, transport… Unes emissions que no paren d’augmentar any rere any.
Els mitjans de transport
Quan parlem d’emissions generades pel transport hem de diferenciar entre aquelles que contribueixen al canvi climàtic i aquelles que afecten de manera directa a la salut humana, és a dir, les que afecten la qualitat de l’aire. Les primeres estan constituïdes per les emissions de CO2. Les segones inclouen gasos i partícules diverses com els òxids de nitrogen (NOX), el monòxid de carboni (CO), els compostos orgànics volàtils (COV) i les partícules (PM) entre d’altres. Totes dues són importants, però responen a fenòmens diferents.
Més enllà d’aquestes emissions, el transport genera altres impactes ambientals, com són la contaminació acústica o fragmentació del territori.
Efectes:
Biodiversitat
El canvi climàtic està afectant a processos esenciales de molts organismes, com el creixement, la reproducció i la supervivència de les primeres fases vitals, i pot arribar a comprometre la viabilitat d’algunes poblacions.
Ecosistemes com els aiguamolls es toben en risc de desaparèixer totalment, i espècies com l’os bru o la surera estan en perill d’extingir-se al nostre país.
D’altra banda, ens trobem amb una proliferació d’espècies invasores, com ara meduses o mosquits tigre, en detriment d’altres d’autòctones, com els caragols marins.
Les aus, a més, estan canviant els seus patrons migratoris, i es queden en latituds més càlides.
En els nostres mars s’observa una disminució d’espècies d’algues, com les algues vermelles al Cantàbric. Els esculls de coral mediterrani es troben greument afectats. A més, l’augment de la temperatura de l’aigua provocat pel canvi climàtic ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia.
Incendis
El canvi climàtic transformarà el règim d’incendis en els propers anys, i provocarà fenòmens més intensos i una desforestació major per la disminució de la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis.
L’augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions crearan el brou de cultiu ideal per als incendis, especialment a les zones d’alta muntanya. A més, cada vegada superen amb més freqüència les 500 hectàrees (els denominats ‘Grans Incendis Forestals’) i són més virulents i difícils de combatre.
2017 va superar la mitjana de l’última dècada, amb un nombre major d’incendis forestals, de superfície afectada i de grans incendis.
Desglaçament
Al nostre país s’han perdut ja més del 80 % de les glaceres pirenaiques i, per a 2050, podrien desaparèixer irreversiblement. Mont Perdut ha decrescut de mitjana 5 metres de grossor en les últimes dècades, encara que hi ha punts on són fins a 14 metres menys. En general, retrocedeix un metre a l’any.
De les 52 glaceres que hi havia en 1850 n’han desaparegut ja 33, la majoria després de 1980.
Les 3.300 hectàrees de llengües de gel que hi havia a principis del segle XX al Pirineu s’han reduït a 390.
Augment de la temperatura
La latitud en la qual se situa el nostre país serà especialment copejada per l’escalfament global. Això significa que les ones de calor a l’estiu seran més implacables i duradores.
Es preveu que les temperatures pugin fins a 6 ºC en 2100, cosa que provocarà un increment de les condicions d’aridesa, així com més esdeveniments extrems de precipitació.
L’augment de les temperatures ha estat especialment acusat en les tres últimes dècades (1975-2005), amb una taxa mitjana d’escalfament d’uns 0,5 ºC per dècada.
Com ho podem evitar
1. Incrementar l’ús de les energies renovables.
2. Estalviar aigua
3. Protegir i millorar els embornals naturals de gasos d’efecte hivernacle.
4. Millorar l’eficiència de l'automòbil, utilitzar més sovint el transport públic.
5. Fomentar l’eficiència energètica en edificis .
6. No consumir productes en aerosol, ja que els gasos CFC alliberats afecten seriosament la capa d'ozó
7. Crear més zones verdes i protegir les existents.
8. Cuidar que no escapi el refrigerant dels aires condicionats.
9. Impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.
10. Educar als nens dels valors dels béns que ens ofereix els ecosistemes
11. Apagui les llums que no s'estiguin utilitzant.
12. Utilitzar bombetes de baix consum
13. Afinar el motor del vehicle i evitar frenar o accelerar bruscament.
14. Evitar l'ús de piles no recarregables.
15. Tractar i reutilitzar l'aigua residual.
16. Reciclar el màxim possible
17. Evitar els envasos i empaquetatges no biodegradables
18. Comprar fruita i verdura d'estació
19. Participar en campanyes per cuidar al medi ambient
20. REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR
Efectes a les nostres costes
La mar ja esta molt propera a les cases de la primera fila de la platja. Si el nivell del mar pujara , la part de la primera fila quedaría inundada i les que van després també. A Oliva les plutges no son molt abundants, però ,una vegada es posa a ploure no para hasta d’aci uns dies. La vegada que més va ploure a Oliva va ser el 3 de novembre de 1987 es va produïr el rècord de 24 hores de pluja a Espanya: 817 litres en Oliva (Valencia), 1.000 en 30 hores.
A Oliva han pujat les temperaturas , per aixo no neva. L’ulima nevada va ser fa molts anys.
