I com en eixa situació, hi ha persones que des del primer dia dominen el mitjà, hi ha qui encara es veu estrany, hi ha qui no vol saber-se’n res, hi ha qui li fa vergonya, hi ha qui te por, hi ha qui li fa comboi, hi ha qui entra sol i qui necessita als pares, hi ha qui se sent agust i d’altres a disgust,... I tot es perfecte.

És com el començament de la classe de 3 anys. Hi ha de tot i tot és perfecte.

I com en l’entrada a la classe de tres anys, l’adaptació no és una qüestió solament de les criatures. Igual que passa a la classe, els i les mestres ens hem d’adaptar a aquesta nova circumstància. Físicament, el començament de tres anys és el moment de màxima dedicació per aconseguir construir les relacions entre un munt de persones que encara no es coneixen. Ara, hem de construir els mitjans virtuals per poder mantenir eixes relacions.

Igual que passa a la classe, les mares i els pares s’han d’adaptar a les circumstàncies que estem vivint. Quan les criatures comencen a 3 anys, les famílies estan pendents de les seues necessitats i de les seues pors. Ara s’han d’ocupar de redissenyar les relacions dins la família. 

Com va dir Einstein, “la mesura de la intel·ligència és la capacitat de canviar”, i els canvis que ara estem vivint, ens donen l’oportunitat de posar en marxa la nostra intel·ligència. Els i les xiquetes, les mares i els pares, i els i les mestres. Tot canvia i tots ens adaptem.

PD: Si necessiteu alguna cosa, que comentar el que siga o algun dubte, podeu en posar-se en contacte amb nosaltres i entre totes i tots ho resoldrem.

Si teniu alguna reflexió per compartir, també ens la podeu passar.

Teniu la via del Remind o pel correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.