Dilluns, 30 Març 2020 21:30

Reflexió per a les famílies: Si mon pare i ma mare estan be, tot anirà be.

Ara que estem a casa és més important el que estan vivint que els aprenentatges que puguen assolir, o dit d’una altra manera, el que han d’aprendre ara son els valors de la vida en família, i no tant els continguts escolars que tenen tooooota la vida per aprendre’ls. Aquesta situació única en la que estem, ens fa traure el bo i millor de cadascú de nosaltres, i això és el que estan aprenent els vostres fills i filles.  Nosaltres a l’escola, sempre estem dient que “les criatures aprenen al mestre” frase que va dir el biòleg xilè H. Maturana. Ara, a casa, “les criatures aprenen a la mare, al pare”. No aprenen les coses que fan sinó com les esteu vivint.

 Ara que estem a casa podem aprofitar per organitzar la vida de la família d’una manera assembleària, en la que tots i cadascun dels membres ens escoltem i respectem, participem de les decisions, assumim responsabilitats de manera que totes i tots som iguals. Podem trobar moments en el que cadascú expresse les seues emocions i explique les coses que li agradaria fer dintre de les possibilitats del moment en que estem. Potser nosaltres encara els hem d’ajudar a posar paraules a aspectes que ells no controlen.

La vida diària que portem habitualment, en la que sempre anem de pressa, no ens permet dedicar temps a tasques bàsiques, com ara aprendre a vestir-se, ajudar en tasques de la casa, arreglar la nostra habitació, els nostres joguets, ajudar en la cuina, tindre cura del nostre cos, moure’ns,...  Ara que estem a casa, ens ha portat un regal inesperat: temps per viure tots aquests aprenentatges sense pressa, dedicant-li el temps que calga, disfrutant de cada moment,... aprofitem-ho. També hem de saber trobar moments per estar sols, nosaltres i ells.

Eixe temps extra que ens ha regalat l’univers, al qual hem d’agrair l’oportunitat única que ens ha donat, el podem aprofitar per buscar un moment únic, divertit,... un moment de fluir en el que semble que el temps s’ature de tant a gust que estem. Un bon exemple el tenim en la pel·lícula “la vida és bella”, en la que, malgrat la circumstància que estaven vivint, el protagonista, Guido Orefice, sabia com pegar-li la volta per estalviar el sofriment al seu fill Giosué, ambdós tancats a un camp de concentració nazi.

Vosaltres, mares i pares, sou els que heu d’estar bé. Tingau cura de vosaltres mateixos, doncs si vosaltres esteu be, tot anirà perfecte.

 

PD: Si necessiteu alguna cosa, que comentar el que siga o algun dubte, podeu en posar-se en contacte amb nosaltres i entre totes i tots ho resoldrem.

Si teniu alguna reflexió per compartir, també ens la podeu passar.

Teniu la via del Remind o pel correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.