Hem estat dies a casa confinats, sense poder eixir si no era per alguna cosa imprescindible. Quan les autoritats sanitàries van veure que era el moment, van autoritzar a eixir a xiquetes i xiquets. Després han deixat eixir als adults. Sembla que a poc a poc anem tornant a la vida d’abans.

La pregunta que ens fem ara és si la vida que anem a viure serà la mateixa d’abans, o si serà una altra. Quin futur que ens espera? Una distòpia al més pur estil de les pel·lícules catastròfiques?

Nosaltres veiem el futur amb més utopia. Més solidaritat entre les persones i els pobles. Més col·laboració institucionals. Un gran creixement personal, tant a nivell individual com col·lectiu, més consciència en les relacions, més cura de l’entorn, de la natura, i de nosaltres mateixos, incloent una millor dieta tant física com mental. Una economia bolcada en el creixement sostenible i socialment responsable.

Tot això és el que ens ha ajudat a vèncer la pandèmia, i tot això és el que pensem que s’instal·larà en la nostra societat. Junts podem. Sols, de cap manera.

PD: Si necessiteu alguna cosa, que comentar el que siga o algun dubte, podeu en posar-se en contacte amb nosaltres i entre totes i tots ho resoldrem.

Si teniu alguna reflexió per compartir, també ens la podeu passar.

Teniu la via del Remind o pel correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.