By: Iris

COM VA NAIXÈR EL TEATRE?

El teatre naix en l’Àtica, cap a mitjan segle VI a. C., sorgeix de les celebracions festives entorn de Dioniso, celebracions en les quals un cor canta i dansa en honor del déu, recordant la seua mort i resurrecció. Aquest cant primitiu era el ditirambe, precursor de la tragèdia.

DONES MOLT IMPORTANTS EN AQUEST MÓN:

KATHERINE HEPBURN

1907-2003). L’única actriu que compta amb quatre premis Oscar a la millor actriu en el seu palmarès, el que ha fet que per a molts sigui la millor actriu de tots els temps. Al llarg de la seva extensa carrera, més de seixanta anys, va interpretar amb idèntica mestratge papers dramàtics i comèdies. Model de dona moderna i independent, que es va negar a complir amb les expectatives que es tenien per a una dona de la seva època.

INGRID BERGMAN

1915-1982). L’actriu sueca va aconseguir dos Oscars a la millor actriu principal (per 'Luz de Gas' i 'Anastasia') i un com actriu secundària per 'Assassinat a l’Orient Express'. Va ser durament criticada per la seva relació extra matrimonial amb el cineasta italià Roberto Rossellini, arribant a ser declarada persona non grata als Estats Units. Per aquest motiu, el seu segon premi de l’Acadèmia va haver de recollir el seu gran amic Cary Grant.

MERYL STREEP

(1949). Candidata en 21 ocasions als premis Oscar, ha aconseguit dues estatuetes com a millor actriu principal i una com a actriu secundària. Coneguda per la seva capacitat d’imitar accents, va aconseguir el primer paper gràcies a la seva interpretació magistral d’una supervivent de l’holocaust a 'La decisió de Sophie'.

HOMES MOLT IMPORTANTS EN AQUEST MÓN:

MARLON BRANDO

Aquest actor nord-americà va morir en 2004 i va ser sens dubte un dels més grans, especialment entre els anys 50 i els 70. Va triomfar amb pel·lícules com ‘Un tramvia anomenat desig’, ‘El Padrí’, ‘L’últim tango a París’ o ‘Apocalypse Now’, entre altres. A més, es va dur dos Oscars al Millor Actor gràcies als seus papers a ‘El Padrí’ i ‘On the Waterfront’

JACK NICHOLSON

Aquest actor nord-americà té ara 82 anys i es va retirar fa uns anys de la interpretació per problemes de salut, sent 2010 l’any en què es va estrenar la seva última pel·lícula. Ha guanyat 3 Oscars al Millor Actor amb les pel·lícules ‘Algú va volar sobre el niu del cucut’, ‘La força de l’afecte’ i ‘Millor ... impossible’.

ROBERT DE NIRO

Amb 74 anys segueix en actiu rodant pel·lícules, i per molt que passein els anys no perd aquest meravellós toc que sempre ha tingut davant la càmera. Va guanyar dos Oscars, el primer al Millor Actor de Repartiment per ‘El Padrí II’ i el segon al Millor Actor per la seva interpretació a ‘Toro Salvatge’.

ESCOLA TEATRE SAFOR

https://teatresafor.es/

L’escola de teatre, és una extraescolar molt bona, t’ajuda a relaxar-te, i oblidar-te de tot el teu dia, t’ajuda a ser més sociable ... i fins t’ajuda a arribar lluny en la teva carrera com a actriu / actor. També hi ha classes per a totes les edats, faràs més amics, i t’ho passaràs molt bé. Al meu entendre, la majoria pensa que el teatre és una bestiesa... però al temps t’adonaràs que no, que si vols arribar lluny pot ser ho aconsegiràs. Recorda-te’n d’aquest article, perquè pot ser et faça falta.

 By: Roser

Mai m’havia parat a pensar d’on venia la meua necessitat de voler fer fotos a  tot el que m’agradava o estava passant.

Jo sempre li agafe el mòbil a la meua mare i  faig foto de tot, de mi, del cel, del meu gos, de les plantes, del menjar, de la mar... i la mare, sempre em pregunta perquè ho faig. Per a enrecordar -me en el futur, li dic jo. 

Gent com jo té por a oblidar les coses i per això intenten fer fotografies a tot hora. I ara sé que no sols em passa a mí. 

Segons la fotògrafa de l’agència Magnum Cristina Garcia Rodero l’instant fotogràfic és una victoria sobre la mort, li robem a l’oblit un moment de la vida que serà per sempre.

Gràcies a les imatges podem tornar a reviure aquells moments que el nostre mòbil ha capturat. Quan tinc les instantànies entre les meves mans el meu cos es transforma, la meva ment viatgera em transporta no sols a l’instant captat en la foto sino a tot allò que va passar i va envoltar el moment en que vaig fer “click”. Puc tornar a generar amb tota classe de detalls records que pensava que tenia oblidats, que tenia amagats en la meva memòria, i m'adone que estan ahí, que formen part de la meva vida i jo quasi els havia esborrat.  I això em fa pensar que la imatge és una bona manera per a recordar moments de la nostra història i també de recordar moments de la història de la humanitat.

«Recuperar la memòria amb una fotografía és qualitat de vida perquè tornar a recordar és tornar a viure», diu la doctora Boada.

La fotografia serveix per a estimular la memòria individual i/o col·lectiva. En aquest sentit, la imatge fotogràfica és una bona ferramenta per portar endavant el discurs històric i la memòria de qualsevol persona ja que podem tindre records amb altres persones.

Així, ens adonem que la fotografia,  no és sols un suport per a la imatge, és,  a més a més,  un suport de i per a la memòria, donat que la seua força i atractiu resideix en la capacitat de suspendre el temps i centrar l’espai en un instant.

Un altre aspecte de la fotografia com a memòria és la connexió amb allò emocional que es fa patent a partir de la imatge.

Les fotografies són clau per a l’estimulació emocional de malalts d’alzheimer.

L’alzheimer és la forma més freqüent de demència ( al voltant del  50-70% de totes les demències)  i té com a símptoma inicial i característic la pèrdua de memòria per als fets recents, preservant-se durant més temps els records que formen part de la memòria més remota, com poden ser els records de joventut i infantesa. Segons avança l’enfermetat, van apareixent problemes amb el llenguatge, l'atenció, el reconeixement, la comprensió i la realització d’accions. Els símptomes  generalment es desenvolupen lentament i empitjoren amb el temps, fins que són tan greus que interfereixen amb les tasques quotidianes. 

Laurence Aëgerte va crear una forma de terapia anomenada Photographic Treatment. Va crear un sèrie de llibres amb 30 parelles d’imatges sense cap categoria que convidaven a imaginar com es relacionen l’una amb l’altra. Hi ha imatges de persones, animals, llocs remots. Així els malalts d’alzheimer han d’observar aquestes imatges i se’ls ha de fer preguntes genèriques que els permeta pensar de manera creativa sobre allò que estan veient. No sols, gaudeixen de les imatges, sinó que també s’involucren en pensaments d’associació lliure, que els pot portar a recordar el seu passat. 

Jo tinc un conegut malalt d’alzheimer.  Ara es troba en un estat de l’Alzheimer avançat, fa temps va començar a perdre la memòria i des d’aquest estiu ja no recorda a les seues filles i quasi tampoc a la seua dona. 

Moltes vegades, quan la meua uela parlava amb la seva amiga, li deia  que havia de tindre paciència que havia d’entendre que tot allò era producte de la malaltia del seu home i jo li preguntava molt encuriosida que què li passava a la seva amiga. Ella intentava explicar-me amb les seves paraules aquella maleïda malaltia però jo crec que era massa menuda i allò que a elles els preocupava a mi em feia gràcia (es perdia pel poble, oblidava coses i s’inventava unes excuses molt gracioses per disculpar-se...). 

Amb els anys i el progressiu deteriorament m’he adonat que no feia cap gràcia.Conviure amb una persona malalta d’alzheimer és bastant dolorós i complicat ja que consumeix molt de temps i dedicació. De vegades tenim la sensació, que per molt que fem de res serveix i és per això que pot arribar a ser una vivència insuperable. Però, hi ha coses que podem fer per ajudar a eixe ser volgut. Estimular-lo amb l’ajuda de les imatges podria ser molt beneficiós tant per a la persona malalta com per a la persona que el cuida.

 By: Ainhoa

TIRO OLIMPICO OLIVA

¿CUÁNDO SE FUNDO?

-El club de tiro olímpico de Oliva se fundó en el año 1982 y cuenta con aproximadamente 320 socios.

¿QUE ES?

-El tiro olímpico es un deporte en el que prácticamente debes de disparar con un arma de aire comprimido con precisión al blanco, el objetivo en este caso es alcanzar un blanco estático, lo más cerca posible de su centro.

REGLAS BASICAS DEL TIRO OLIMPICO

-No se puede apuntar a nadie con el arma, de modo que el tirador debe esperar a que el árbitro autorice el tiro.

-Se debe comprobar que el arma esta descargada cuando se oponga, muestre o examine.

-No se puede apretar el gatillo cuando no sea necesario disparar.

-El transporte de las armas debe hacerse mediante un maletín...

INFORMACION PERSONAL

-Llevo practicando este deporte alrededor de un año.  

-He ido a varias competiciones: Alicante, Elche, Naquera… I unas de las más importantes que no pudimos asistir por el Covid era Granada y Almería que contaba para el campeonato de España.

-Practico todos los sábados alrededor de dos horas y antes de tirar hacemos un calentamiento de muñecas, piernas…

-Cuando empecé no hacía muy buena puntuación, pero con el paso del tiempo y practica he mejorado mucho, puesto que en la mayoría de competiciones suelo quedar entre las tres primeras posiciones.

 By: Aitor

ELS VEHÍCLES AUTONOMS

Un vehícle autònom és un mitjà de transport que condueix sense intervenció humana, que pot percebre l’entorn que l’envolta i navegar segons les circumstàncies gràcies al làser, el radar,  el sistema de posicionament global i a la visió computaritzada.

1-Història

El creador dels vehícles autònoms va ser Norman Bel Geddes, que va presentar en la fira de Futurama   l´any 1939,  un vehícle elèctric que estava controlat per un circuit elèctric .

Al llarg del temps, els vehícles autònoms han sigut desenvolupats per moltes empreses com per exemple Mercedes-Benz en l´any 1980,  amb una furgona que va poder arribar als 100 km/h en carrers sense tràfic.

En 1994, dos  vehícles autònoms de Daimler-Benz i Ernst Dickmans, van conduir sols més de mil quilòmetres en una autopista de París amb prou de tràfic i a 130 km/h ,encara que van tindre algunes intervencions humanes, però, així i tot van demostrar que la conducció autònoma es podia realitzar fent canvis de carril o en comboi.

En 1995, Ernst Dickmans  va modificar un Mercedes-Benz Classe S per fer un volta de anada i tornada entre Múnich i Copenaguen utilitzant un ordinador per reaccionar en temps real amb  visió computaritzada. El cotxe va poder arribar a velocitats superiors a 175 km/h en les autopistes alemanyes, amb intervencions humanes aproximadament cada 9 km, aconseguint una conducció autònoma del 95%

En 2014 Audi va anunciar que el seu model RS7 va aconseguir 240 km/h en un circuit en Alemanya durant 2 minuts .També ells van ficar una persona per comparar-ho sent més lent que el vehícle sense conductor.

En 2015, un Audi SQ5 autònom va aconseguir fer 5.400 km en nou dies amb només dos intervencions humanes. Alguns dies després, un comboi de 25 cotxes de Google van deixar les pistes de prova per ser evaluats en el trànsit de Mountain View sense arribar als 40 km/h.

En 2015  la Universitat de Michigan va posar en funcionament un circuit de proves per a vehícles autònoms amb diferents radis, rotondes, semafors i moltes coses més.

Actualment, la Intel·ligència artificial està fent un gran pas endavant en la conducció autònoma, en aprendre de tota la base de dades que li ofereix l’experiència acumulada en el Big Data.

2-Components (Software i Hardware)

(Software)

Per aconseguir una conducció realment autònoma en situacions de trànsit real, un vehícle autònom necessita diferents sistemas:  de localització, de percepció del entorn , de planificació , un sistema de control i un conjunt de sensors  que proporcioen informació per a poder decidir.

A l´hora de pensar en un vehícle autònom, no hem de pensar que els algoritmes que el controlen s’assemblen a les normes de programació clàsica. Hem de pensar que els  vehícles autònoms es poden enganyar i per aixó es necessita un sistema que puga generalitzar.

Aquest problema es pot solucionar fent un algoritme d’imatges on s'implementen situacions que podrien passar.

El programa posarà les imatges. Inicialment s´enganyará frecuentment modificant i adaptant els parámetres interns, però cada vegada acertarà més i més fins que un dia ja les acerte totes . Ací ja podem afimar que el algoritme a après.

Un altra técnica és la algorítmica per a la probabilitats. Les distribucions de probabilitat es gasten quan el cotxe decideix que ha de fer quan està en moviment fent maniobres.

(Hardware)

Quan el vehícle autònom ha de prendre decisions, necessita recopilar tota la informació del seu voltant amb sensors i càmares. De diferent forma es pot dir que porten unitats GPS, un sistema de navegació inercial y diversos sensors i  medidors làser, video i radar.

Cada sensor filtra la seua informació per llevar el soroll i actualitzar el seu entorn. Cada poc de temps les  dades es recullen, perque la localització, el mapa de l’entorn i la detecció de obstàclrs es fa seguidament.

Per reproduir un mapa tridimensional del lloc, el vehícle autònom necesita un conjunt de càmares i mesuradors làser. Els mesuradors escanegen varies vegades i calculen la distancia dels objectes  més props al vehícle autònom.

El sistema de navegació inercial ajuda als acelerómetres i sensors de rotació per calcular seguidament  una estimació de la posició, orientació i velocitat del cotxe. Amb el GPS es pot obtindre la posició prou exacta.

3-Legislació (Unió Europea)

El principal problema per la implantació dels vehícles autònoms  no es deriva de  les limitacions de la tecnologia de la conducció, es deriva de les normes  polítiques, jurídiques, de responsabilitat, de regulació i de infraestructura que s’han d’acomplir.

La Unió Europea va començar a legislar molt poquet els vehícles autònoms a principis del segle 21 amb la aprovació de la Directiva 2010/40/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de juliol de 2010, per la qual s´estableix el marc per a la implantació  dels sistemes de transport inteligents en el sector de transport per carretera i per les interfasses amb altres modes de transport. Aquesta directiva es va posar en vigor a través del Real Decret 662/2010, el 13 d´abril.

A la Unió Europea durant alguns dies d´octubre de 2015, prous vehícles autònoms  es van integrar en una fira feta per el Congres Mundial de Transport Inteligent. Els vehícles autònoms portats per cinc empreses van ser identificables gracies a un registre que advertia als usuaris de la seua presencia. Per a impedir que els vehícles provocaren accidents van tindre que realitzar unes restriccions. Així mateix el govern britànic indicà que els vehículs autònoms no s’haurien de provar en els llocs públics. Però al final va aclarir que s’haurien  de transformar algunes normes per a permitre que puguen circular lliurement.

En Göteborg, (Suècia), van permitre que 1.000 vehículs autònoms de Volvo pugueren estar circulant en els carrers publics en 2017.

Entre  2016 i 2017 van provar camions Volvo FMX autònoms perque  treballaren la mina de Boliden en Kristineberg,(Suècia).

4-La meua opinió particular

Jo crec que els vehícles autònoms en un futur proxim seran el millor mitjà de transport existent per moltes raons.

- Les persones amb movilitat reduida podran viatjar a cualquier lloc  sense tindre que anar amb un ajudant o en transport públic.

-Ajuden al medi ambient funcionant amb electrizitat i hidrogen.

-Reduiran els accidents.

-Agilitzaran el transport.

By: Iker

Que es el canvi climàtic

El canvi climàtic és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.

No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal..

Pel canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: la meteorologia, la física, la química, l'astronomia, la geologia i la biologia,tenen moltes coses a dir.

Causes:

Efecte hivernacle

A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

L’energia

L’energia ha format part important de la evolució de la espècie humana: Des de el descobriment del foc fa milers d’anys, passant per la revolució industrial amb la màquina de vapor, fins l’actual situació climàtica deguda, en bona part, a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats en la producció de l’energia que consumim.

Actualment trobem l’energia omnipresent en el nostre dia a dia i se’ns torna difícil imaginar un món sense aquesta facilitat per obtenir-la. Només cal engegar el cotxe, encendre el llum o els fogons per tenir energia per fer les tasques diàries.

Aquesta energia majoritàriament s’obté de la crema de combustibles fòssils que alliberen a l’atmosfera grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. Actualment, les emissions de GEH provinents de la generació d’energia representen més de un 60% del total, si considerem tots els sectors on té afectació: producció d’electricitat, climatització, transport… Unes emissions que no paren d’augmentar any rere any. 

Els mitjans de transport

Quan parlem d’emissions generades pel transport hem de diferenciar entre aquelles que contribueixen al canvi climàtic i aquelles que afecten de manera directa a la salut humana, és a dir, les que afecten la qualitat de l’aire. Les primeres estan constituïdes per les emissions de CO2. Les segones inclouen gasos i partícules diverses com els òxids de nitrogen (NOX), el monòxid de carboni (CO), els compostos orgànics volàtils (COV) i les partícules (PM) entre d’altres. Totes dues són importants, però responen a fenòmens diferents.

Més enllà d’aquestes emissions, el transport genera altres impactes ambientals, com són la contaminació acústica o fragmentació del territori.

Efectes:

Biodiversitat

El canvi climàtic està afectant a processos esenciales de molts organismes, com el creixement, la reproducció i la supervivència de les primeres fases vitals, i pot arribar a comprometre la viabilitat d’algunes poblacions.

Ecosistemes com els aiguamolls es toben en risc de desaparèixer totalment, i espècies com l’os bru o la surera estan en perill d’extingir-se al nostre país.

D’altra banda, ens trobem amb una proliferació d’espècies invasores, com ara meduses o mosquits tigre, en detriment d’altres d’autòctones, com els caragols marins.

Les aus, a més, estan canviant els seus patrons migratoris, i es queden en latituds més càlides.

En els nostres mars s’observa una disminució d’espècies d’algues, com les algues vermelles al Cantàbric. Els esculls de coral mediterrani es troben greument afectats. A més, l’augment de la temperatura de l’aigua provocat pel canvi climàtic ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia.

 Incendis

El canvi climàtic transformarà el règim d’incendis en els propers anys, i provocarà fenòmens més intensos i una desforestació major per la disminució de la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis.

L’augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions crearan el brou de cultiu ideal per als incendis, especialment a les zones d’alta muntanya. A més, cada vegada superen amb més freqüència les 500 hectàrees (els denominats ‘Grans Incendis Forestals’) i són més virulents i difícils de combatre.

2017 va superar la mitjana de l’última dècada, amb un nombre major d’incendis forestals, de superfície afectada i de grans incendis.

Desglaçament

Al nostre país s’han perdut ja més del 80 % de les glaceres pirenaiques i, per a 2050, podrien desaparèixer irreversiblement. Mont Perdut ha decrescut de mitjana 5 metres de grossor en les últimes dècades, encara que hi ha punts on són fins a 14 metres menys. En general, retrocedeix un metre a l’any.

De les 52 glaceres que hi havia en 1850 n’han desaparegut ja 33, la majoria després de 1980.

Les 3.300 hectàrees de llengües de gel que hi havia a principis del segle XX al Pirineu s’han reduït a 390.

Augment de la temperatura

La latitud en la qual se situa el nostre país serà  especialment copejada per l’escalfament global. Això significa que les ones de calor a l’estiu seran més implacables i duradores.

Es preveu que les temperatures pugin fins a 6 ºC en 2100, cosa que provocarà un increment de les condicions d’aridesa, així com més esdeveniments extrems de precipitació.

L’augment de les temperatures ha estat especialment acusat en les tres últimes dècades (1975-2005), amb una taxa mitjana d’escalfament d’uns 0,5 ºC per dècada.

Com ho podem evitar

1.            Incrementar l’ús de les energies renovables.

2.            Estalviar aigua

3.            Protegir i millorar els embornals naturals de gasos d’efecte hivernacle.

4.            Millorar l’eficiència de  l'automòbil, utilitzar més sovint el transport públic.

5.            Fomentar l’eficiència energètica en edificis .

6.            No consumir productes en aerosol, ja que els gasos CFC alliberats afecten seriosament la capa d'ozó

7.            Crear més zones verdes i protegir les existents.

8.            Cuidar que no escapi el refrigerant dels aires condicionats.

9.            Impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.

10.          Educar als nens dels valors dels béns que ens ofereix els ecosistemes

11.          Apagui les llums que no s'estiguin utilitzant.

12.          Utilitzar bombetes de baix consum

13.          Afinar el motor del vehicle i evitar frenar o accelerar bruscament.

14.          Evitar l'ús de piles no recarregables.

15.          Tractar i reutilitzar l'aigua residual.

16.          Reciclar el màxim possible

17.          Evitar els envasos i empaquetatges no biodegradables

18.          Comprar fruita i verdura d'estació

19.          Participar en campanyes per cuidar al medi ambient

20.          REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR

Efectes a les nostres costes                                         

La mar ja esta molt propera a les cases de la primera fila de la platja. Si el nivell del mar pujara , la part de la primera fila quedaría inundada i les que van després també. A Oliva les plutges no son molt abundants, però ,una vegada es posa a ploure no para hasta d’aci uns dies. La vegada que més va ploure a Oliva va ser el 3 de novembre de 1987 es va produïr el rècord de 24 hores de pluja a Espanya: 817 litres en Oliva (Valencia), 1.000 en 30 hores.

A Oliva han pujat les temperaturas , per aixo no neva. L’ulima nevada va ser fa molts anys.

Celebrem el Dia de la Pau amb la construcció del Gran Arbre de la Vida que hem fet amb les manetes de tots i totes, però no sols les nostres, sinó les de totes aquelles persones que estan treballant tant per tindre cura de nosaltres.

Moltes gràcies a totes i a tots. Ací podeu veure el vídeo d'agraïment.

I acabem el dia amb un desig de pau en forma de lipdup: "entre totes i tots farem un món millor"

Rebem amb molta energia a la Federació de Tir amb Arc. Els cursos de 3r, 4t, 5é i 6é de primària gaudiran i aprendran d'aquest esport durant diverses sessions d'Educació Física.

Avui han començat les obres de remodelació de la pista emmarcades dins del Pla Edificant.

La comunitat educativa del CEIP Verge dels Desemparats i el poble d'Oliva en general estem d'enhorabona, per fi ha arribat la reedició del llibre "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet"

Un llibre amb 18 llegendes del nostre poble, recollides per Domenec Morell Fullana. En aquesta reedició les llegendes han estat revisades acuradament i s'ha inclòs una versió en castellà i una altra en anglés. I a més, hem comptat amb la col·laboració de 19 il·lustradors per fer d'aquest llibre un gran llibre. Fins i tot, Dani Miquel ens ha fet una cançó. Ací la teniu.

No se'l podeu perdre! Pròximament vos informarem d'on i quan podeu aconseguir-lo. Mentrestant ací teniu un vídeo promocional de "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet"

Des d'ací volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible aquest projecte.

La comunitat educativa del CEIP Verge dels Desemparats estem molt contents de l'acollida que ha rebut el llibre "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet". I des d'ací volem donar-vos les gràcies a totes aquelles persones que l'heu adquirit i també animar-vos a les que encara no el teniu. Ací vos deixem un vídeo promocional que ha fet el nostre amic Pere Moll. Podeu aconseguir el vostre exemplar en la mateixa escola. Gràcies